Poema XX2

 

 

La llum de la lluna entra sense pudor pel balcó obert:
Afora els innombrables rostres de la nit
edificis, arbres, enllumenats llunyans.
Quasibé sense crits ni vehicles
el carrer és un perfecte desconegut
Com aqueixa dona que se n´anà fa tant de temps
i que dorm en la meitat del llit buit
Aqueix home no vol dormir mai més a soles
en la seua meitat- l´altra meitat del desempar
es nega el dret a dormir
simplement gitar-se
i sentir-la respirar és un colp baix
Ell també se n´anà fa molt de temps
tant
que ja no sap com ni per a què
ni si val la pena tornar

 

(c) Francisco A. Chiroleu

traducción al catalán  PERE BESSÓ GONZÁLEZ